Es torna a acostar el Nadal
dimarts, 8 / novembre / 2005 (Angelina Vilella i Ros)
Nuri, saps? Es torna a acostar el Nadal, ha passat quasi bé tot un any. Per la gent que la vida els ha somrigut constantment o bé no han tingut cap sotregada és una data com qualsevol altra, com cada any tots es diran Bon Nadal. Tu ja saps que jo et recordo constantment, no necessito aquestes diades per fer-ho, sempre estàs al meu pensament, qualsevol cosa que s´equipari amb tu, plaf!!! Allà tinc la Nuri, tu ja ho saps, la teva imatge és part de mí, aquell dolç somriure, aquell "mama t´estimo", aquelles apretadetes de mans, aquelles llàgrimes quan s´acabava una pel.licula que a les dues ens feia plorar, per ràpidament mirar-nos i aleshores aflorar les rialles tot i tenir els ulls humits
Els que llegeixen aquestes lletres, ara, ja potser esporadicament, no arribaran mai a comprendre el que vull expressar en elles, no és un article o simplement unes lletres escrites per un concurs, és la provocació i l´ocasió que em desperten per poder parlar amb tú, si Nuri, tu ja saps que et recordo constantment però parlar-te directament des de l´any passat que no ho he fet. Gràcies companys i amics literaris, si no fos per vosaltres no hauria tornat a apropar-me tan directament amb la meva Nuri
Ja se que com l´any passat els meus escrits no tenen categoria per ser editats, reconec que són sentiments molt particulars, punyents, colpidors i lacerants, però amb les llàgrimes als ulls dóno les gràcies a "relatsencatalà" i repeteixo a tots vosaltres per obligar-me a tornar a donar els Bons Nadals a la meva Nuri.. I a tots els que llegeixin aquestes lletres.
BON NADAL NURI ALLÀ ON SIGUIS.
mama
(orchid)
