Social

Dédal e Icar

         La Teresa estava cofoia, en Josep li acabava de telefonar que li havien donat el vist i plau, tot endavant, ara si que sortirien d’aquell pou d’una vegada. De simple paleta, havia passat a mestre d’obres, després ja anava fent alguna coseta pel seu compte, era polit treballant, tenia idea, do de gent, amb quatre paraules es posava la gent a la butxaca i això ell ho sabia. Ara li acabaven de donar el si per a construir un port, i el més complexe, una  ciutat tan important com Mescarona, això li repercutiria a la seva vida, havia agafat el tren, la pròxima estació Déu  fes que es trobés  a molts quilometres.

          Ring... Llegir mes

Al mes de febrer, a les platges es quan un pot gaudir del sol àmpliament i amb tranquil·litat,mansuetud, s’agraeix la seva escalforeta, es pot gaudir quasi amb soledat, serà per aquest motiu que la Irene asseguda sobre aquella pedra al mig de la sorra, Llegir mes

Un Viatge pel cos

Anava aprofundint en aquell son que era apetible per un cantó i em provocava neguit, per l’altre, tot a la vegada.

Em vaig trobar baixant i baixant, i no sabia perquè baixava, mirava pels cantons, donava ullades, tot conegut i res interessant. Al arribar al budell prim, on s’absorbeixen les matèries i es passa a la sang és quan m’he adonat que era ple de personatges, eren cares conegudes, els meus hematies, Llegir mes

Enyorada Nuri, saps? Aquest any es fa un concurs literari amb el lema Un Nadal sense tu, i aleshores m´he adonat que es tornen a acostar aquestes dates tan assenyalades i el teu lloc Nuri tornarà a ser buit, com aquests últims anys, i tornaré a sentir i veure aquell anunci dels turrons:

VUELVE… A CASA VUELVE… POR NAVIDAD

Llegir mes

El neguit no la deixava viure, anava i venia del menjador a l’habitació i altra vegada el mateix, en passar davant del telèfon es queda quieta com si aquell tros de plàstic tingués una atracció, segons després l’agafa i marca un número.
--Digui?
_Hola Blanca, sóc jo,la Lluïsa.
Felices les orelles que   senten la teva veu, on ets?
_No gaire lluny de tu, sóc aquí a Barcelona espero que aquesta nit ens veurem oi?
_No faltaria mes.
_Quan abans d'ahir vaig rebre l’ invitació notificant-me que aquest any es tornava a fer el sopar de l’ Institut, no m'ho vaig pensar gens i aquí estic, però m'he volgut assegurar que tu també hi anaves, saps? Tinc moltes ganes de parlar amb tu, necessito saber el teu parer al meu problema i tu em sabràs comprendre com ningú.
Llegir mes

Es torna a acostar el Nadal
dimarts, 8 / novembre / 2005 (Angelina Vilella i Ros)
Nuri, saps? Es torna a acostar el Nadal, ha passat quasi bé tot un any. Per la gent que la vida els ha somrigut constantment o bé no han tingut cap sotregada és una data com qualsevol altra, com cada any tots es diran Bon Nadal. Tu ja saps que jo et recordo constantment, no necessito aquestes diades per fer-ho, sempre estàs al meu pensament, qualsevol cosa que s´equipari amb tu, plaf!!! Allà tinc la Nuri, tu ja ho saps, la teva imatge és part de mí, aquell dolç somriure, aquell "mama t´estimo", aquelles apretadetes de mans, aquelles llàgrimes quan s´acabava una pel.licula que a les dues ens feia plorar, per ràpidament mirar-nos i aleshores aflorar les rialles tot i tenir els ulls humits…
Llegir mes

FELIÇ NADAL Hola amics literats, sóc (l´orchid), primer de tot gràcies a tots els que heu perdut uns minuts en llegir-me, us volia escriure unes lletres passades les Festes per agriar-vos el vostre suport en aquests dies, però no em puc aguantar i us les he de donar abans, ni jo mateixo em crec fins on han arribat aquelles lletres d´una nit d´insomni, sí van ser fetes a les quatre de la matinada. Cada comentari que m´heu ofert m´ha eixamplat l´esperit i m´heu fet sentir suaument feliç, m´he sentit prop d´ella uns minuts, heu passat a ser uns bons amics, més que molts dels que els considero com a tal, el parlar de la Nuri en aquestes dates és com un bàlsam, m´omple el buit del seu lloc, la miro en les fotografies i sembla que m´hagi de somriure realment, això m´ajuda a que no s´allunyi el seu record, no vull que això passi. Passats aquests dies en el lloc de la meva biografia i posaré la seva foto perquè la conegueu, ara no em sembla correcte. (orchid) BONES FESTES A TOTS

Els serveis metereològics han avisat, l´huracà Duflex, el tercer de la temporada, s´està apropant ràpid i infaust, tothom s´esperava i desitjava que cambies el rumb però, no, de cop ha girat cap a Mèxic, cap a la península de Yucatan. Després de provocar i fer calamitats s´ha tornat a endintsar al mar, per ràpidament tornar a girar cap a la part oest de la península de Yucatan, l´aigua l´ha revifat, envigorit, i la velocitat que porta s´espera que arribi prop dels doscents quilòmetres per hora. Serà demolidor.
--Rápido, rápido! No se me duerman ustedes…¿Doce! En esta pequeña "guaua" caben doce-un dels policies mexicans fa pujar amb presses al petit grup de persones que es troben a la porta de l´hotel amb les maletes.
Llegir mes

EMBOLICS INFORMÀTICS

Hola Oriol, t´envio la foto de la Magdalena perquè la posis al grup del sopar de l´altre dia, la de fi de curs dels d´advocats; la pobre no hi va poder assistir, estava en un sarau, perquè la veïna li havia mort, en un atac d´ira, el seu gat perquè miolava per les nits, ara no sap que fer,..
Doncs bé, incidències a part, tu que te´ns la mà trencada amb això de la informàtica si la podessis afegir al grup amb aquests programes que fan el que un vol, crec que per ella principalment i per tots nosaltres també seria bo de tenir-la a l´orla, junt amb tots nosaltres, a més la noia s´ho mereix, ja saps que sempre ha estat a punt de donar un cop de mà a tothom.
Fins aviat. Pere

Llegir mes