Una ambulància s’emporta el cos d’un home congelat, la que s’esperava al darrera ara ja és davant la porta. Els Mossos d’Esquadra i el metge forense encara volten per l’interior del supermercat, busquen; proves, indicis i testimonis. Llegir mes

Hem quedat tots  a la Rambla, a les set de la tarda davant la Regidoria amb els quadres. És divendres, s’han de penjar, els dilluns ja és la inauguració de l’Exposició. Totes estem il·lusionades i el Jordi no cal ni dir-ho, aquest any hem millorat, per la qualitat dels quadres, serà la més lluïda de les que hem fet. Llegir mes

El Jordi, tanca la porta del Passatge Xerricó.

-Ufff!!! Ja era hora...—es posa uns papers a la bossa i marxa cap a casa, ja són prop de les nou de la nit. Està content, dimarts inauguren la secció d’informàtica, ja tenen tot el material; iPad, iPhon, perifèrics..., si està content seran els Reis de la informàtica. Llegir mes

Un cel radiant, el sol que ja s’ha tret la mandra dóna  una llum sense cap interferència, els núvols no s’han aixecat avui.

Al carrer de les Roselles, el rètol, Fotos Monrós, apareix amb el mateix aspecte que cada dia, i d’això ja en fa anys.

Al petit espai de sota l’escala, l’Elisenda està ajupida, la postura no li afavoreix massa el poder respirar, li falta aire. Tanca els ulls, inconscientment li sembla que si no veu res tampoc la veuran a ella, però escolta atentament, vol saber que passa dalt. Llegir mes

El carrer de l’Església, avui, comença com un dia qualsevol, ennuvolat, però amb bona temperatura.

Com quasi cada dia l’Anton arriba tranquil a  la seva botiga, sense saber   que precisament aquest dilluns comença a ser protagonista d’una tragèdia. Llegir mes

 L’Hospitalet  Centre                Angelina Vilella Ros

Cafeteria Moment’s    i     Fleca Luquín

Havia començat el dia tranquil, això és el que es creia ell,  diferent de com els acostumava a tenir. La Cafeteria Moment’s i la Fleca Luquin li canviarien tot, clar que sota la seva batuta. Llegir mes

No hi ha ni una sola taula buida, el restaurant La Maribel no pot acceptar cap més comensal, per això estan intentant fer entendre a un client, un jove d’uns trenta anys, cabell ros, i ulleres molt fosques, que s’ha d’esperar. Com si no ho entengués, ell mira i remira per les taules buscant un lloc.

Llegir mes

L’Hospitalet Centre Perruqueria Elma
La curiositat en la gent sempre es nota, al carrer del Baró de Maldà davant la perruqueria Elma hi ha un grup de persones mirant i preguntant.
Passen per entremig, d’elles, un parell d’homes de mitjana edat, en entrar a l’edifici els saluden un parell més.
--Bon dia inspector—el saluden tots.
El Torres, l’inspector, els torna la salutació. Un d’ells, ràpid li diu que passi cap dins d’una petita habitació que hi encabeix; una llitera, un petit armari, uns prestatges, un home a terra estirat boca avall, i al final del quarto una cadira amb una noia asseguda i plorant, la Mariona, al seu costat la Montserrat, la mestressa de la perruqueria intentant consolar-la, però ella es troba tan alterada com la mateixa noia.
Llegir mes

L’Hospitalet Centre Cafeteria Porto Rico

Se sent sola, la Mariona es troba en un d’aquells moments en que res t’estimula, vas vivint automaticament.
Camina per per la plaça de l’Ajuntament i en passar per davant de la Cafeteria Porto Rico pensa que un café li anirà bé per aixecar els ànims.
Hi entra.Tota la renglera de taules del davant de la barra està plena menys la penúltima, s’ho pensa, no hi vol anar, és el passadís dels lavabos i sempre la gent en pasar a vegades molesta. Tira endavant i entra a la sala gran, veu una taula buida, no s’ho pensa més i s’hi asseu. Mentre espera, inconscientment va mirant a la gent, que gaudeix o espera el cafetó o potser el berenar, o com ella passant el temps.
Llegir mes

L’Hospitalet Centre
TANATORI

La Mariona i el Martí no s’acaben de decidir a sortir del cotxe. El parquing del Tanatori és ple i només han pogut trobar una plaça tocant a l’edifici del crematori, els fa respecte, corones i més corones per terra, segurament dels diferents difunts que els han deixat allà per incinerar-los.
--Mira, Martí, estic pensant que hi podries anar tot sol a donar el pesam, a la fí és quedar bé amb els veïns, no els dius que jo estic a quí i així podràs saludar, signar al llibre i acomiadar-te ràpid dient que t’està esperant un amic. I quedem com a reis.
Llegir mes