ELS MEUS RELATS

Últims relats d'Angelina Vilella Ros

25 junio, 2012
angelina
0 Comentaris
Policiaca

L’Hospitalet Centre – Cafeteria Porto Rico

L’Hospitalet Centre Cafeteria Porto Rico

Se sent sola, la Mariona es troba en un d’aquells moments en que res t’estimula, vas vivint automaticament.
Camina per per la plaça de l’Ajuntament i en passar per davant de la Cafeteria Porto Rico pensa que un café li anirà bé per aixecar els ànims.
Hi entra.Tota la renglera de taules del davant de la barra està plena menys la penúltima, s’ho pensa, no hi vol anar, és el passadís dels lavabos i sempre la gent en pasar a vegades molesta. Tira endavant i entra a la sala gran, veu una taula buida, no s’ho pensa més i s’hi asseu. Mentre espera, inconscientment va mirant a la gent, que gaudeix o espera el cafetó o potser el berenar, o com ella passant el temps.
Llegir mes

25 junio, 2012
angelina
0 Comentaris
Policiaca

L’Hospitalet Centre – Tanatori

L’Hospitalet Centre
TANATORI

La Mariona i el Martí no s’acaben de decidir a sortir del cotxe. El parquing del Tanatori és ple i només han pogut trobar una plaça tocant a l’edifici del crematori, els fa respecte, corones i més corones per terra, segurament dels diferents difunts que els han deixat allà per incinerar-los.
--Mira, Martí, estic pensant que hi podries anar tot sol a donar el pesam, a la fí és quedar bé amb els veïns, no els dius que jo estic a quí i així podràs saludar, signar al llibre i acomiadar-te ràpid dient que t’està esperant un amic. I quedem com a reis.
Llegir mes

25 junio, 2012
angelina
0 Comentaris
Policiaca

L’ Hospitalet Centre – Sorpresa dalt del tren

Sorpresa dalt del tren
El carrer Parral, la Mariona sempre ha pensat que aquest carrer, amb el quatre que fa a la meitat del recorregut, pot ser molt fácil una ratonera, sobretot a les nits, però ara amb el sol del migdia se l’hi dilueix la idea, va seguint caminant tranquila, avui va amb temps de sobres, encara falten vint minuts per agafar el tren, i l’estació de la Renfe es troba en sortir del carrer mateix, al capdamunt de la Rambla.
Llegir mes

24 junio, 2012
angelina
1 Comentari
Social

Un Nadal sense tu

Enyorada Nuri, saps? Aquest any es fa un concurs literari amb el lema Un Nadal sense tu, i aleshores m´he adonat que es tornen a acostar aquestes dates tan assenyalades i el teu lloc Nuri tornarà a ser buit, com aquests últims anys, i tornaré a sentir i veure aquell anunci dels turrons:

VUELVE… A CASA VUELVE… POR NAVIDAD

Llegir mes

18 junio, 2012
angelina
0 Comentaris
Social

SOPARS

El neguit no la deixava viure, anava i venia del menjador a l’habitació i altra vegada el mateix, en passar davant del telèfon es queda quieta com si aquell tros de plàstic tingués una atracció, segons després l’agafa i marca un número.
--Digui?
_Hola Blanca, sóc jo,la Lluïsa.
Felices les orelles que   senten la teva veu, on ets?
_No gaire lluny de tu, sóc aquí a Barcelona espero que aquesta nit ens veurem oi?
_No faltaria mes.
_Quan abans d'ahir vaig rebre l’ invitació notificant-me que aquest any es tornava a fer el sopar de l’ Institut, no m'ho vaig pensar gens i aquí estic, però m'he volgut assegurar que tu també hi anaves, saps? Tinc moltes ganes de parlar amb tu, necessito saber el teu parer al meu problema i tu em sabràs comprendre com ningú.
Llegir mes

18 junio, 2012
angelina
0 Comentaris
Poesia

Caramelles a Calella

CARAMELLES A CALELLA

(Dedicada a les meves nenes de Calella)

Càntics alegres volem sentir,
sota les voltes de Calella,
càntics alegres han ressorgit,
amb els infants i caramelles.

Llegir mes

18 junio, 2012
angelina
0 Comentaris
Poesia
18 junio, 2012
angelina
0 Comentaris
Poesia

Vida

NURI:
La vida no és un problema
ni de quantitat, ni de temps,
sinó d´intensitat plena,
és poder gaudir d´un matí lluminós,
d´una tarda arrecerada,
d´un capvespre en calma,
d´una nit apacible...
Llegir mes

18 junio, 2012
angelina
0 Comentaris
Social

Es torna a acostar el Nadal.

Es torna a acostar el Nadal
dimarts, 8 / novembre / 2005 (Angelina Vilella i Ros)
Nuri, saps? Es torna a acostar el Nadal, ha passat quasi bé tot un any. Per la gent que la vida els ha somrigut constantment o bé no han tingut cap sotregada és una data com qualsevol altra, com cada any tots es diran Bon Nadal. Tu ja saps que jo et recordo constantment, no necessito aquestes diades per fer-ho, sempre estàs al meu pensament, qualsevol cosa que s´equipari amb tu, plaf!!! Allà tinc la Nuri, tu ja ho saps, la teva imatge és part de mí, aquell dolç somriure, aquell "mama t´estimo", aquelles apretadetes de mans, aquelles llàgrimes quan s´acabava una pel.licula que a les dues ens feia plorar, per ràpidament mirar-nos i aleshores aflorar les rialles tot i tenir els ulls humits…
Llegir mes

15 junio, 2012
angelina
1 Comentari
Humor

Hotel Onada (1)

Només descórrer la cortina i obrir el balcó perceb una alenada d´aquella salabró que la trasllada als anys jolius de joventut. La Montserrat tanca els ulls per tal d´assavorir-ho, de sentir-se amarada, d´acaparar el moment i fa un sospir profund que trenca la seva monotonia interna.
--És embriagadora Jaume, aquesta olor de marinada, acosta´t, treu el cap i mira com les ones reafirmen el nom de la Costa quan xoquen contra les roques, quin ventall d´escuma obren, amb quin orgull i turgència ho fan, són... braves, després en desplomar-se l´aigua forma cascades per entremig de les esquerdes i... Tornem-hi. No em mouria d´aquí, és impresionant...
Llegir mes

55860 Lectures