ELS MEUS RELATS

La Lluïsa cantussejava mentres anava possant la roba dins les rentadores. Ho anava fent com una autòmata. El ritual era diari, metres i metres de roba blanca entatxonades dins d´aquells forats. Vigilar que comencessin a rodar i sommi a buscar-ne un altre tongada. Aquesta feina la compartia amb la seva companya l´Elvira, un altra cambrera que com ella ja tenia tanta antiguitat a la casa com l´amo i director Sr.Rafel.
La monotonia aquest dimarts es va veure trencada en treure els primers llençols del carro, es va sentir un clec, una cosa sòlida va caure a terra, encara que embolcallada amb la roba s´havia fet sentir, ella ja anava en compte quan retirava la roba de l´habitació però no era la primera vegada que es trobés coses entremig d´ella, claus, rel.lotges, fins i tot alguna joia havia fet el viatge a la bugadaria. En molt de compte obrí el llençol i... sorpresa, al seu davant i com desafiant-la una dentadura.
Llegir mes

En Llibert tot avorrit darrere el taulell juga amb el cordó del telèfon, els diumenges són el pitjor d´aquesta feina i sobre tot les tardes. Ni el futbol que estan donant per la tele a la cafeteria pot fer-li més distretes les hores, ell com a grum(botones) li toca d´estar allà al peu del canó, l´Eduard, l´administrador en canvi pot deixar passar l´estona dins del despatx fent alguna capsinada, passant comptes segons ell.
Els clients entren i surten sense ni tan sols dir hola ni adeu.
Llegir mes

La cafeteria de l´hotel és mig buida, en una taula dos joves estan xerrant. Al fons l´ascensor que en obrir-se la porta en surt un jove dirigint-se cap a la cafeteria..
--Home! Mira qui hi ha per aquí!
--Carles! Que t´has perdut? Pregunta un dels joves.
--Què và! Mon pare també volta per aquí i jo he vingut a acompanyar-lo i vosaltres que foteu per aquí!
--Doncs teniem d´anar a recollir uns papers i a la vegada buscar un restaurant per la festa d´ex- alumnes de l´Institut--comenta en Joel.
--Ah! Ben pensat també ens hi podries acompanyar-replica l´altre-- ja que després també en gaudiràs de la festa
--Podriem anar al Pachà després, no? Diu en Joel.
Llegir mes

HOTEL ONADA 5

--Nadal altra vegada a posar campanes, bombetes, garlandes… Tothom ho troba molt bonic però pel que ho te de posar i treure… Uf! En Llibert està remenant dins de una caixa plena de guarniments nadalencs de l'any anterior amb cara de enfado. "Miraré d'embolicar a la Lluïsa i l'Elvira, jo no sé per on començar ni com posar-ho"
--Llibert!-l'Albert s'ha acostat a ell i li diu-Aquest any vull que l'hotel estigui a l'alçada de l'estrella que hem afegit, un 4 estrelles ha de tenir bona aparença per aquestes Festes, he comprat un naixement que posaràs als peus de l'arbre, ah! I també... doncs... bé, que t'hauràs de vestir de Papá Noél als vespres.
Jo! Jo! Miri senyor Eduard a mí no m'agrada de fer el ridícul.
Llegir mes

HOTEL ONADA 6
--També sóc desgraciat, amb tot el personal que hi ha a l'hotel que em toqui a mi precisament anar a portar aquest turista a l'aeroport. Remuga en Llibert i li protesta a l'Eduard.
--Llibert..., fa quatre dies que presumies que ja t'havien donat el carnet, oi? Doncs avui el faràs servir, o és que te'ns por, o més ben dit no t'atreveixes?
--Sr. Eduard, condueixo millor que molts que fa anys que el tenen, però m'empipa anar-hi, a més encara no he acabat de guarnir i adornar l'hotel, a les portes de les habitacions encara no esta tot posat.
--No busquis excuses, no et valdran, d' aquí a mitja hora en marxa, a l'aeroport falta gent, saps que és un bon client el senyor Bernat i la vaga de taxis no la ha proposada ell.
Llegir mes

Hotel Onada 7

--Avui també em toca treballar-es lamenta en Llibert-l' Eduard m´ha dit que a les sis podré plegar però això no em consola, a les sis què fair? A qui trobo?
--Jo surtiré a les quatre, no hi ha gaire diferència, nano-li contesta la Lluïsa, una de les camareres.
--Però Nadal és Nadal i a més ens tocarà dinar a les dotze, a aquesta hora qui te gana? És un dia molt assenyalat…
--Te´ns raó, no sé que pensen tota aquesta gent que han vingut, la 102 i la 103 ho han fet des de la "quinta forca" i amb dos crios, és tenir ganes de viatjar…
--Fer tants quilòmetres per un sopar i un dinar…
Llegir mes

HOTEL ONADA (8)

--Caram amb aquest estómac! Quina ardor tinc…--El senyor Joan, el pare del Rafel l´amo de l´hotel no pot dormir, te malestar, volta per la habitació, veu aigua, agafa una pastilla se la posa a la boca…0 En un dels seus passejos en passar per davant del mirall de l´habitació es veu reflectit i tot i el malestar somriu.
--Amb aquest pijama granat i el gorro de dormir blanc semblo un Pare Noel-es torna a posar al llit, gira i més gira, no pot aclucar els ulls, ja ha acabat de xupar la pastilla i res… S´aixeca disposat a anar a la cuina, per l´escala de Server,a veure´s un got de llet, és la única cosa que li calma, ja ho sap d´altres vegades.
Llegir mes

HOTEL ONADA (9)

L´Eduard està de mal humor, li arriba un grup, important, de divuit persones de Grescalàndia, i als organitzadors no se´ls ha ocurregut altra cosa que oferir-los de menú, com a típc, carn de bé a la brasa amb all i oli, "amb el perillós que és l´all i oli", remuga el´Eduard, "el Rafel estaria mig dormint quan ho va acceptar".
La Lluïsa i l´Evira s´estan afanyat en preparar el menjador gran, el dels aconteixements, per l´arribada dels comensals.
--Elvira, quina forma els hi donem als tovallons? La barqueta, el ciri, el ventall...
--Mira, no t´hi amoïnis tan-li contesta-- els homes ni se´ls miren tan sols, un dia un...bé...un d´aquests de categoria als postres em va demanar el tovalló i el tenia davant dels nassos.
Llegir mes

Hotel Onada 10

La Lluïsa i l´Elvira, com cada matí, estan arreglant les habitacions, ja ho fan tan de rutina que es pot dir que miren sense veure res: llençols arrugats, tovalloles per terra, aigua al costat de la dutxa, cabells dins del lavabo, papereres mig plenes de papers o embolcalls de plàstic..., una veritable rutina, però sense poder-se entretenir perquè els clients que no marxen poden apareixer en qualsevol moment i tenir de sortir i haver de tornar un altre moment els retrassa la feina, per tan amb rutina, sense córrer, però també sense pausa.

Llegir mes

HOTEL ONADA (11)

Són les dotze del matí, l´Eduard darrera el taulell de recepció va repassant les seves coses. La cafeteria es mig buida, falta mitja hora per que comencin les Jornades "Com ensenyar al pacient a medicar-se". Només tres taules estan ocupades, en una d´elles tot llegint el diari i fent glopets, de tan en tan, d´un refresc de toronja, s´hi troba el doctor Casimiro Fosc, oftalmòleg. No s´adona que se li acosta poc a poc, com per donar-li una sorpresa, el doctor Just Saurina, uròleg.
--Quina sorpresa, Casimiro-diu tot allargant-li la mà.
--Caramb Just, tu també aquí, per les Jornades? Clar-contesta l´altre amb senyal de sorpresa i satisfacció a la vegada.
--Doncs sí, tenia uns dies lliures i me´ls he agafat i penso que sempre s´ha aprent alguna cosa nova, encara que el motiu és vell i difícil de sol.lució.
--Sí, jo també penso el mateix, quan ja no et necessita un malalt en vé un altre de nou i torna a començar, si són grans els costa d´assimilar els noms i els horaris-comenta tot assentant-se al seu costat.
Llegir mes