Temes:
--Entrevista des del Far de Sant Sebastià, amb el encara farer en actiu.
M’adono que sóc privilegiada, no tothom té accés en aquest lloc, la cúpula d’un far; a mi m’ho permet l’amistat amb l’Àngel Casariego, el farer de Sant Sebastià, encara que per poc temps ja que em diu que s’està preparant un manteniment elèctric i electrònic en tots els fars, o sigui que desapareixerà aquest personatge, aquest ofici, en el far mateix.
El carrer de l’Església, avui, comença com un dia qualsevol, ennuvolat, però amb bona temperatura.
Com quasi cada dia l’Anton arriba tranquil a la seva botiga, sense saber que precisament aquest dilluns comença a ser protagonista d’una tragèdia. Llegir mes
Temes:
--Cooperativa Fructicultors d'Ullà.
--Hotel Mas Torrent.
Quan anys enrere em dedicava a fer entrevistes per al setmanari La Proa del Baix Empordà, no tenia al pensament, ni em creia, que mai decidís a tornar a fer-ho sortir a la llum, avui al cap de 15 anys he fet el pas.
Tot va començà un dia, vaig sentir com uns estiuejants preguntaven per anar a visitar llocs prop d´on jo em trobava, o sigui el Baix Empordà, per saber què hi havia o què podien trobar-hi d’interessant. Llegir mes
Un Viatge pel cos
Anava aprofundint en aquell son que era apetible per un cantó i em provocava neguit, per l’altre, tot a la vegada.
Em vaig trobar baixant i baixant, i no sabia perquè baixava, mirava pels cantons, donava ullades, tot conegut i res interessant. Al arribar al budell prim, on s’absorbeixen les matèries i es passa a la sang és quan m’he adonat que era ple de personatges, eren cares conegudes, els meus hematies, Llegir mes
Tema.
--Els bombers de Palafrugell.
Si poguéssim veure o escoltar els comentaris de tot el ventall de persones que al llarg de segles han viscut o han passat per aquesta terra del Baix Empordà de segur que les seves impressions no variarien massa del que sentim i gaudim els que ho podem fer ara. En una ocasió Mercè Rodoreda va dir que “mai no es podria descriure una posta de sol si un no s´hagués emocionat en una d´elles”, jo també ho afirmo, les coses les has de veure amb els teus propis ulls per Llegir mes
L’Hospitalet Centre Angelina Vilella Ros
Cafeteria Moment’s i Fleca Luquín
Havia començat el dia tranquil, això és el que es creia ell, diferent de com els acostumava a tenir. La Cafeteria Moment’s i la Fleca Luquin li canviarien tot, clar que sota la seva batuta. Llegir mes
Vivències d’infermeria (II)
Una cullerada de granulat de magnèsia.
Treballar a la unitat de cuidats intensius (U.C.I.) vol dir treballar però que en qualsevol moment o circumstància et falten mans i les has de buscar, no és fàcil, la infermera d’intensius pot suplir a la planta, però les de la planta a vegades, pesi al seu esforç, no et pot donar el cop demà que necessites. La direcció, sabedora del fet ja procura posar a la planta que s’hi Llegir mes
Vivències d’Infermeres (I). Senyora Marina
He llegit molts llibres d’infermeria, però un anecdotari encoixinan-t’hi la historia no tants. Aquestes que explicaré són verídiques, algunes ja fa un temps, fins i tot potser semblaran obsoletes als ulls del segle XXI, totes són del segle XX, però la base sempre serà la mateixa, el tarannà humà no canvia, les modes i els instruments si, és per això que m’he decidit de plasmar algunes d’elles, ara, jo ja estic jubilada, m’ho puc permetre..
Intentaré fer-ne un petit recull per demostrar que la responsabilitat no està renyida amb l´humor, més aviat humanitza més la feina. És com una escala de valors, cada infermera ha de donar al malalt el seu punt de ; professionalitat, amabilitat, generositat, sensibilitat i també el seu toc d´humor. L’amargura no Llegir mes
No hi ha ni una sola taula buida, el restaurant La Maribel no pot acceptar cap més comensal, per això estan intentant fer entendre a un client, un jove d’uns trenta anys, cabell ros, i ulleres molt fosques, que s’ha d’esperar. Com si no ho entengués, ell mira i remira per les taules buscant un lloc.
L’Hospitalet Centre Perruqueria Elma
La curiositat en la gent sempre es nota, al carrer del Baró de Maldà davant la perruqueria Elma hi ha un grup de persones mirant i preguntant.
Passen per entremig, d’elles, un parell d’homes de mitjana edat, en entrar a l’edifici els saluden un parell més.
--Bon dia inspector—el saluden tots.
El Torres, l’inspector, els torna la salutació. Un d’ells, ràpid li diu que passi cap dins d’una petita habitació que hi encabeix; una llitera, un petit armari, uns prestatges, un home a terra estirat boca avall, i al final del quarto una cadira amb una noia asseguda i plorant, la Mariona, al seu costat la Montserrat, la mestressa de la perruqueria intentant consolar-la, però ella es troba tan alterada com la mateixa noia.
Llegir mes
© 2026 Angelina Vilella Ros.
