Hotel Onada (13)
--Si home! Eduard! Això no m´ho pots fer!-Molt empipat en Llibert protesta.
--Llibert, tu saps que el client és el que mana, i les peles són les peles. El Rafel em té dit que qualsevol caprici dels clients si el pagan i és raonable l´hemd´acceptar.
--Sí, però madam Pompadour vol que li treguis cada dia a passejar o més ben dit "estirar les potes" al seu gos maltès...-l´Eduard ha de fer esforços perquè no se li escapi el riure. El xicot està de molt mal humor.
--Si que has tardat a tornar Llibert, madam Pompadour ja estaba una mica enfadada. Ara és a la cafeteria, porta-li desseguida.
En Llibert s´acosta a la madam que està xerrant amb un parell més de senyores de la seva edat, aquesta en veure´l i va corrents.
--Mon Niní-donant una mirada de repulsa al Llibert li agafa el gos i se´l puja al braç.
--Mon Niní-no para d´acariciar-lo. De cop.
-- Mon Dieu!-horroritzada la senyora li està mirant la panxa-una ferida?
A en Llibert li ha agafat suor, s´empassa la saliva, s´acaba s´adonar del motiu de la sorpresa de la senyora; la seva Niní, ara, és un Niní...