Matí de sorpreses esperades,
Tot és nou i tot és vell,
Moltes persones agermanades
Juntes, formant un garbell.
Hi han uns infants silenciosos
Que no paren de mirar,
Qué cerquen, aquests ulls tristosos?
La pau que no acaba d´arribar?
Ells no han triat de néixer,
I menys enmig del dolor,
Però hauran de malviure i créixer,
En aquest món de tanta foscor.
Els suspirs que no s´acaben,
Els plors en són neguit,
Són trons, o bé són bombes?.
Desespera aquest brugit.
L´alba s´ha convertit en foscor,
Un altre infant ha arribat al Món,
La mare el mira, i arrenca en plor,
El seu nin, ha entrat en un gran son.
Gent humil, mansa i sencilla,
Que no entén que els està passant,
La seva sort els humilia,
La por i el dolor els està ofegant.
Tots sabem que, ells, existeixen.
Tots som bons de pensament,
Què hem fet en aquestes Festes ?
Què, una mica, els lliuri d´aquest torment ?
(Angelina Vilella i Ros)
