Tot parlant amb Ma. Llüisa Folch i Camarasa, natural de Barcelona, estiuejant des de fa vint-i-set anys a Calella de Palafrugell. Filla de l´emblemàtic escritor català en Josep Ma. Folch i Torres.
Com qualificarieu la persona del vostre pare?
--N´hi ha tants de qualificatius o bé en mereix tants... Jo el tinc com un home bo, pare amorós, que estimava molt Catalunya i ens ho va fer viure amb l´exemple.
-- Una persona amb aquest carisme, què creieu que ha aportat?
-- Mig Catalunya va conviure amb ell i contribuí apart de la literatura, amb ajut edificant i moral., era una persona infatigable, dotada d´un temperament treballador i actiu va aportar uns ideals reconeguts encare avui. A mí particularment, com a filla, m´omple plenament d´orgull i satisfacció.
--Quan i ón va néixer?
--A Barcelona, al carrer de Santa Anna, un " vint-i-nou" de febrer, (ell sempre bromejava aquest fet), l´any 1880. Foren els seus pares en Lluis Folch i Brossa i Lluïsa Torres i Llinàs, d´arrel empordanesa per part de mare; els seus avis en Joaquim Torres era de Parlavà i Maria Llinàs de Salitja, besavis materns; Ramón Torres de Foixà i Maria Grau de Rupià. Qui sap potser la Tramuntana hi va tenir a veure en la seva singular personalitat.
--Com el recordeu vos?
--Era molt carinyós, recordo moments grats a la seva falda i ell escrivint( en aquesta fotografia la Ma. Lluïsa està davant del seu pare). A l´hora dels àpats era una alegria la reunió familiar, sempre sortia un acudit de la seva boca. Aquí hi puc afegir que la dita--darrera d´un gran home sempre hi ha una gran dama--és certa, la meva mare va ser el seu gran pontal.
--En les històries hi reflectia la seva familia?
--Fa de mal dir, la familia era la seva vivència, la bona armonia de la llar potser li va servir d´exemple en algun moment.
--Com va ser la seva infància?
Va estudiar als escolapis, a la Ronda de Sant Antoni. Orfe de pare molt jovenet va estar al càrrec de mare i germans. Treballava després de sortir de l´escola en una ortopèdia. L´amo ja va veure que era un lletraferit, sent tan jove ja escrivia per les revistes; La Tralla, El pòble català, l´Avenç... Com a novel.lista per adults va iniciar-se per exemple amb; Joan Endalt, Aigua avall, Soberania... Obtenint diferents premis. Sense adonar-se´n va optar per la literaturaaa d´adolescents amb; el Patufet, pagines viscudes. Bliblioteca Patufet com ; Per les terres roges, Marcel de Fortià en Boi Delit, Massagran, Biblioteca gentil; Les confidències de Claudina, Ànima endins, La neboda de l´oncle Bernat.
--S´han reeditat aquests llibres?
--No hi ha editors que s´hi interessin, no saben valorar-ho. El que sí es troben són les Històries exemplars que són reculls de les famoses "Pagines viscudes".
--La pintura també hi és present en la seva obra?
--La pintura, a partir de la mort del meu germà Josep Ma. Va ser una distracció. En la postguerra ens va ajudar a sobreviure.
--Avui en dia per televisió, als infants i adolescents, només se´ls ofereix agresivitat i violència. Creieu seria bo emitissin sèries d´un Josep Ma. Folch i Torres?
--Jo crec que seria, no bó, excel.lent i perfecte per la formació d´aquest jovent, molts aprendrien a ser més persones.
--Alguna cosa més a dir?
--Sí, estic contenta que encare avui es puguin trobar folquitorrians, com a lectors de l´época, però també que degut a l´Arxiu-Museu de la Fundació Folch i Torres de Castell de Plegamans es pugui ensenyar l´estudi ón el pare treballà tota la vida;
--La col.lecció completa d´"En Patufet" (1902-1912)
--Manuscrits originals inèdits.
I moltes coses més.
Josep Ma. Folch i Torres, a principis de segle era l´escriptor més llegit de Catalunya, amb la seva extensa obra, mostrava un noble sentimentalisme que transmitia amb plenitud i força ascendent en les seves populars "Pàgines viscudes".
Ell va contribuir així ben eficaçment a la difusió de la nostre llengua i a la formació cívica, patriòtica i espiritual de diverses generacions de catalans. Amb els seus contes, novel.les i obres de teatre va entusiasmar infants, adolescents, i fins i tot els adults.
Abans dels vint anys ja escrivia en el fulletó "La Renaixensa", "El Conseller" va dirigí "L´Atlàntida" revista literària (que ell convertí en catalanista), director de "La tralla".
L´any 1904 guanyà als Jocs Florals de Barcelona la "Copa d árgent" premi a la millor prosa literària, primer premi del concurs que convocà la Biblioteca popular "L´Avenç" ... La seva bilbliografia és tan extensa que és impossible de plasmar-la en aquest article. Pocs autors van arribar a vendre tantes obres, ni cap periòdic escrit en llengua catalana va arribar a assolir el tiratge d´"En Patufet", l´éxit del qual es devia en gran part a les seccions que estaven a càrrec d´ell. En aquell temps en Folch es va fer popular, però cal fer constar que aquella popularitat va ser justificada, car va ser conseguida pels seus propis mérits.
La seva producció va ser extensíssima. Des de les seves primeres novel.les realistes, passant per les narracions romàntiques, és molt llarga la llista que es va llençar al públic. Va escriure constanment en les pàgines d´"En Patufet" dues seccions i el fulletó, apart de contes i diversos treballs intercalats. Va prendre part en concursos, guanyant sempre primers premisi, finalment, va crear la Biblioteca "Gentil", l´éxit del qual va ser extraordinaria en l´història dels negocis editorials de la nostra terra d´aquell temps.
El teatre d´en Folch reunia, totes les condicions per agradar als infants...i àdhuc als grans que els acompanyaven: amenitat, interés, moralitat sense enfarfecs, llenguatge entenedor i que a la vegada no deixava de ser literari.
La seva primera obra de teatre van ser Els Pastorets. Un bon dia en Folch va rebrer la visita del senyor Monteys, vocal de la Junta d´Espectacles del Coliseu Pompeia, llavors propietat dels pares caputxins.
El senyor Monteys no sabia el que anava a desencadenar, aquell Nadal s´estrenaren Els Pastorets o l´adveniment de l´Infant Jesús dén Folch i Torres. L´èxit de llavors i de sempre no és solament explicable sinó ben merescut. Mantenint-se encare avui fins i tot dins la línia tradicional.
L´any 1920 havia de tornar a ser un gran èxit per en Folch, aquell estiu va escriure la Ventafocs. El dia 7 d´octubre s´estrenava al Romea l´obra amb un èxit prometedor, es van fer 119 representacions.
Però entremig dels Pastorets i la Ventafocs, van ser vàries les estrenes d´obres teatrals en tres o més actes; La xinel.la preciosa-- El més petit de tots-- Blaiet vailet-- La llum de Jesús-- La rosabel de les trenes d´or-- Les aventures d´en Massagran, i una llarga llista més.
En Folch va ser just amb el lèxic; encertat amb el diàleg; simplista amb les concepcions, però va cuidar de donar interès a la faula; sobri i elegant en les descripcions, hàbil en el desenrotllamenti, sobre tot humà i cristià alhora en la idea central i en el procés anímic dels personatges. Es pot dir que mai no hi ha vençuts, com mai per mai hi ha dolents--allò que se´en diu dolents de debò--- perquè fins els que podrien esser-ho, n´eren salvats per l´optimisme de l´autor i per aquella sentida dolcesa que regne en l´esperit de les seves lletres.
A Montserrat, aquest juny passat, se li va rendir un homenatge popular amb un aplec multitudinari per tal d´inaugurar un monòlit, obra de l´escultor Francesc Fajula, situat al començament del Camí dels Degotalls.
El seu fill Ramon, va parlar del seu pare i també de la seva mare, (el pontal d´en Folch), l´elogià com a una d´aquestes estrelles, algunes vegades de les quals, tanmateix, són milers de vegades més grans que el sol.
Després va donar les gràcies a tothom, i va acabar dient que si a Montserrat era un dia de Festa per tots als qui estimen en Folch i Torres, allà ón ell estigués també ho seria.
El pare Sebastià Bardolet, Abat de Montserrat, es dirigí a tots els assistens i del seu discurs en trèiem, ..."el nostre país i la nostra ciutadania no perdi mai aquells valors que precisament en Folch i Torres, amb un llenguatge tan senzill i amb una manera de fer tan humil ens va ensenyar, ens va fer viure i ha deixat per a la posteritat".
