L’Hospitalet Centre — Esglai al Plusfresc

Una ambulància s’emporta el cos d’un home congelat, la que s’esperava al darrera ara ja és davant la porta. Els Mossos d’Esquadra i el metge forense encara volten per l’interior del supermercat, busquen; proves, indicis i testimonis.

Amb molt de compte, un mosso agafa la destral que hi ha a terra i la posa en una bossa de plàstic, part d’ella contrasta el color vermell de la pintura en que està pintada amb el granat de la sang quasi seca que hi ha en una part de l’estri. Al mosso no li estranya la troballa, en un super gran hi han càmeres de congelació i la destral és obligatori de tenir-ne una dintre.

“ja veig que segur avui el fred serà protagonista”

Tot el personal es troba confús i perplex, exactament no saben que ha passat. Les portes del super estan abaixades, el centre està tancat al públic. Els mossos els han dit que s’acomodin com puguin, però separats l’un de l’altre, que els aniran cridant al despatx de l’encarregat un a un i que no podran marxar fins nova ordre.

Tot el grup, si abans estaven confusos i perplexos ara es podria afegir que estan consternats; carnisseres, peixateres, dependentes, reposadors... tots es miren i s’adonen que falta la Montse, l’adjunta, la que ha primera hora com cada dia, ha anat al congelador a treure el pa per posar-lo al forn i poder servir-lo als primers clients a les vuit quan obren. És la que ha tingut l’esglai.

 

L’inspector, està parlant per telèfon.

--Si al carrer, a la vorera hi ha rastre, podria ser que en algun lloc del magatzem també hi hagi empremtes. Busqueu, observeu-ho tot amb detall.

Ara, ja és la policia científica junt als mossos que comencen a mirar detingudament cada pam, els prestatges estan plens i colorits cosa que fa més difícil la revisió.

--Davant, m’han dit que hi ha una residència d’avis, pregunteu, algú amb insomni pot haver vist el cotxe o bé alguna cosa. Que passi l’encarregat.

El Manolo, intenta aparentar normalitat, però només és un intent, acusa igual que tots la singularitat que representa el fet.

L’inspector, assegut al petit despatx es mira a l’encarregat, al Manolo, mentre s’explica diu que ell com cada dia ha obert la porta a les set i no ha vist res anormal, clar que ha entrat i s’ha posat al despatx i s’hi ha quedat a repassar les factures i els preus, és una rutina diària, ha estat en arribar la Montse, l’adjunta, que en entrar al magatzem on hi ha les neveres i el congelador s’ha adonat que els prestatges que havien deixat el dia anterior plens de vins, caves i licors, per l’oferta del dia del Pare, estan quasi buits i amb alguna ampolla trencada al terra. Ràpida ha anat al despatx a fer-ho saber.

Ara, ja són dos que comenten que els han entrat a robar.

--No pot ser! no pot ser! Aquesta porta no es possible obrir-la des de fora—els dos es miren—tu ja saps Montse que no es pot fer des del carrer, han obert des de dintre.

La Montse, no li pot respondre, acaba de veure sang a terra davant mateix de la nevera gran del magatzem, l’hi en fa el senyal al Manolo perquè la vegi.

--Què collons ha passat aquí? S’han tallat amb els vidres? Me n’alegro! Bé, ja truco jo a als Mossos i tu fes-ho a la Vivi explicant-l’hi el fet.

La Montse, després de la trucada es recorda que el temps passa i no ha tret el pà, procurant no trepitjar els vidres es dirigeix al congelador a treure’l. L’hi costa d’obrir la porta, ja passa a vegades, el pom es congela una mica i s’ha de fer més força.

 

Només obrir la porta, ha quedat no congelada, petrificada, ho torna a mirar per cerciorar-ne la visió. Assegut a terra, repenjat a la paret hi ha un home, ràpida ha pressentit que es troba glaçat; el color de la pell blanquinós, les pestanyes amb restes de gel, la immobilitat..., el pensament li recorda que la placa de la porta hi ha el termòmetre que marca -20ºC, no sap el temps que deu portar allà, però amb una hora allà dintre tancat la congelació ja és segura.

No pot treure-li la vista del damunt, sempre li molesta la gelor i surt ràpida, ara, no es pot bellugar, la veu no li surt. Només ha passat potser un minut, però ella sempre ho recordarà com un moment etern. La remor de les veus de les dependentes la tornen a la realitat.

--Quina pudor de vi...

--No! Es de conyac... o de whisky...—la Yolanda encuriosida per saber que provoca el ferum entra al magatzem, veu la porta del congelador oberta i l’esquena de la Montse quieta darrera la porta.

--Et gelaràs desgraciada! Aquí parada!—continua dient-li la Yolanda.

L’Helena, la Laura i l’Ivan, també, intrigats, l’han secundat i ja són també dintre el magatzem.

Poc a poc la Montse ha anat retirant-se i sense tancar la porta els fa el senyal que mirin. Amb la cara que posa l’adjunta ha estat suficient perquè tots s’hagin apropat per veure el que trasbalsa a la Montse.

Un crit, alhora, ha sorgit de les seves goles i han marxat ràpids en direcció al despatx del Manolo, en fer-ho s’han entrebancat amb les carnisseres que també atretes per la fortor avancen curioses a veure que ho provoca.

 

El Manolo, s’adona que ara ja pot parlar amb els Mossos més natural, sense tremolar, tot i sabent el que ha passat.

El mòbil de l’inspector acaba de trucar, ell l’agafa i després d’uns segons respon.

--Un cotxe negre? Qui ho ha vist? Una Residència d’avis del carrer Lleida? Pregunteu a la directora com està de senderi el testimoni—surt a la porta del petit despatx i dirigint-se a un dels seus homes—han vist un cotxe negre aparcat al carrer del darrera aquesta matinada. Moveu-vos! Ràpids! Encara que hagin entrat per la Rambla havien de tenir un cotxe per carregar.

Dos homes, han sortit ràpids del despatx.

Ara, ja és amb l’adjunta amb qui parla l’inspector.

--Anem a pams, un cop s’ha trobat l’home congelat quins passos ha seguit.

La Montse, té els ulls vermells, no cal ser un vident per donar-se compte que ha plorat i encara té l’esglai a sobre.

--Si li sembla, pot esperar-se i tranquil·litzar-se una mica, mentre puc fer entrar una altra noia, el repartidor, el peixater…

--No, no ja em sento millor.

--Seguim, un cop avisat l’encarregat de la troballa, que han fet tots.

La Montse, es repenja a l’espatllera de la cadira, empassa saliva, aspira fortament com volent agafar forces pel que ha de tornar a reviure, encara que sigui verbalment, però sap que endinsant-se en el fet.

També assabenta a l’inspector que una de les carnisseres ha anat al taulell de la carn, el seu lloc de treball a buscar el mòbil descuidat el dia abans, ha estat aleshores quan al passadís del davant ha vist unes senyals de sang, ha fet un crit i jo hi ha anat ràpida, les dues hem seguit el rastre fins l’altre passadís i una destral ensagnada es trobava prop d’un altre home, estirat a terra amb el cap sobre un toll de sang.

--Es movia? L’han tocat?

--No, no! Hem fet un crit i sense poder moure’ns, el Manolo ha estat el primer d’arribar, ens ha espitjat per poder veure el que ens trasbalsava.

L’Inspector, calma a la noia, però ella nerviosa continua explicant que es veia com amb la seva sang ha començat a escriure alguna cosa, “car...” la pròpia mà ha quedat damunt de l’escrit, no hem pogut saber que hi deia.

--Bé, d’això ja ens en ocuparem nosaltres. Poc després, la Laura i la Helena, li han acabat la història, repetint varies vegades que elles no havien tocat res.

El mòbil torna sonar.

--Una furgoneta negra? Transports Metropolitans Alavedra! I amb lletres blanques? Això ja ens explica que és robada. Que la busquin, no trigarà a aparèixer.

 

Des de Lleida, acaba d’arribar un responsable de l’empresa Plusfresc, li notifiquen que els precinten el local, que ja els aniran assabentant del seguiment del cas sempre que es pugui. La resta del personal els han deixat marxar cap a casa però localitzables.

 

Han passat els dies, la Vivi, penja el telèfon, acaba d’assabentar-se que ja han detingut a l’últim delinqüent, bé, el que quedava viu dels tres que van entrar a robar.

Resum de la història:

El PRIMER, va morir en entrar a posar una ampolla de cava al congelador per celebrar-ho quan acabessin la feina.

La mesquinesa del company, el SEGON, va fer que en entrar-hi també ell i veure la destral la va agafar amb la intenció d’estavellar-la al cap del PRIMER, aquest va veure l’acció i va intentar desfer-se’n però amb la mala sort de lliscar i caure donant-se un cop al cap amb una caixa, desnucant-s’hi.

El SEGON va agafar la destral i el va deixar tancat dintre el congelador al PRIMER i es va dirigir cap al company TERCER.

El TERCER que llaminer buscava als prestatges dels xocolates alguna cosa en que acompanyar el cava, està d’esquena i sense que se n’adonés el SEGON li va estavellar la destral al cap, el cop no va ser mortal, aquest en caure a terra va veure, esgarrifat, com el TERCER s’acostava amb la mà aixecada.

Després dels fets, el TERCER, tot tranquil, va girar cua, va obrir la porta, va pujar a la furgoneta que ja abans tots l’havien carregat i amb tranquil·litat va marxar.

Avui, el TERCER, ja està detingut i no ha aconseguit saber com l’han localitzat a ell. La cobdícia l’ha perdut. Els mossos i la policia són molt bons professionals.

 

Ja ha passat Sant Josep, l’oferta del dia del Pare del Plusfresc quedarà pel proper any. Han trigat uns dies a poder tornar a la feina i ara costarà una mica de normalitzar i reposar el supermercat fins a posar-lo com la setmana anterior.

A les caixeres les estan cosint a preguntes, no paren de respondre als clients encuriosits, a mig matí ja els és un malson.

 

Una d’aquelles àvies que els costa de posar-se al dia pregunta.

--Què sabeu si es farà l’oferta del Dia de la Mare, aquest any? Pregunta una clienta a la caixa.

No ho saben si es farà, però les quatre caixeres que es troben allà, amb tot el respecte, han respost a la vegada.

-- Noooo!

Escriu un comentari