HOTEL ONADA (9)
L´Eduard està de mal humor, li arriba un grup, important, de divuit persones de Grescalàndia, i als organitzadors no se´ls ha ocurregut altra cosa que oferir-los de menú, com a típc, carn de bé a la brasa amb all i oli, "amb el perillós que és l´all i oli", remuga el´Eduard, "el Rafel estaria mig dormint quan ho va acceptar".
La Lluïsa i l´Evira s´estan afanyat en preparar el menjador gran, el dels aconteixements, per l´arribada dels comensals.
--Elvira, quina forma els hi donem als tovallons? La barqueta, el ciri, el ventall...
--Mira, no t´hi amoïnis tan-li contesta-- els homes ni se´ls miren tan sols, un dia un...bé...un d´aquests de categoria als postres em va demanar el tovalló i el tenia davant dels nassos.
--Ah! Sí, ja me´n recordo, es creia que era un adorno. Hi ha gent ben babau al món.
--I el Llibert! No tenia de montar un projector aquí al menjador? Pregunta la Lluïsa.
--Que no els hi passi res si ho té de preparar ell-respon l' Elvira-- jo crec que té grapes en comptes de dits, si tot ho trenca!
--Te´ns raó, et recordes del cendrer que se li va enganxar al dit?
--Ja,ja,ja,--les dues s´estan petant de riure quan entra l´Eduard acompanyat d´un tipus tot ben vestit, amb camisa blanca, corbatí i americana negra, s´acosta a elles i els diu.
--Us presento en Pere, el "metre" que avui estarà en aquesta recepció. Ajudeu-lo si necessita alguna cosa, el senyor Rafel està molt interessat en quedar bé amb aquesta gent,.
--No pateixi senyor Eduard-respon l´Elvira, i la Lluïsa ho accepta també amb un moviment de cap.
--I en Llibert? On s´ha fotut aquest xicot-pregunta amb veu forta l´Eduard, tot mirant-se una llista.
--Ha anat a buscar el projector-contesta la Lluïsa, volent tapar l´ausencia del Llibert.
--D´acord que no falli res, Eh!
A la cuina en Pere, amb tota cura, està revisant el menú junt amb el cuiner, aquest el conforme dient qque no pateixi que tot anirà bé, que en quan l´avisin començarà a coure la carn i l´aniran servint.
Al menjador ja està tot preparat, la Lluïsa i l´Elvira han fet saber al Llibert que hi ha un metre tot elegant per atendre aquest dia el menjador-i guapo! --afegeix la Lluïsa.
El Llibert està parlant amb un jove encarregat de fer anar el projector quan comencen a entrar els components del grup, l´Elvira avisa a en Llibert.
--Corre Llibert, avisa al metre que comencin a coure la carn que ja ha arribat el president de Grescalàndia i el seu sèquit.
--Què dius?-pregunta encara mirant-se el catàleg del projector.
--Que avisis al metre! S´ha d´avisar a la cuina que comencin a coure la carn, corre!
En Llibert deixa el catàleg i quan es deciceix anar a buscar el metre el veu que entra al menjador, se´l mira de cap a peus,"de guapo no en té res" i fixant la mirada en el corbatí i amb un somriure a la boca i en veu burleta i autoritaria li diu:
--Vinga ràpit! ja pots anar a la cuina a fer coure la carn, el "manso" i la seva gent ja han arribat!
Plantat davant del Llibert, el personatge amb cara de sorpresa i amb un efervescent sufoc a les galtes per fí logra poder dir:
--Sàpiga que sóc el President de Grescalàndia! i
--Benvingut a casa nostra-talla rapidament en Pere, el metre, tot fent quasi una reverència, i que s´acaba d´anonar de l´error comès per en Llibert,
Al seu costat--ens sentim molt honorats de tenir-lo entre nosaltres-afegeix també depressa tot alllargant-li la mà, el senyor Rafel,.
Dos personatges d´una gran alçada i cara de pocs amics, s´han mirat al Llibert de dalt a baix i amb una empenta l´han apartat del lloc.
En Llibert, tot nerviós i a la vegada humil.liat, acaba de veure i comprendre que no és el mateix un tratge negre que un smokin
