HOTEL ONADA 6
--També sóc desgraciat, amb tot el personal que hi ha a l'hotel que em toqui a mi precisament anar a portar aquest turista a l'aeroport. Remuga en Llibert i li protesta a l'Eduard.
--Llibert..., fa quatre dies que presumies que ja t'havien donat el carnet, oi? Doncs avui el faràs servir, o és que te'ns por, o més ben dit no t'atreveixes?
--Sr. Eduard, condueixo millor que molts que fa anys que el tenen, però m'empipa anar-hi, a més encara no he acabat de guarnir i adornar l'hotel, a les portes de les habitacions encara no esta tot posat.
--No busquis excuses, no et valdran, d' aquí a mitja hora en marxa, a l'aeroport falta gent, saps que és un bon client el senyor Bernat i la vaga de taxis no la ha proposada ell.
Sabent que no té res a fer en Llibert marxa remugant.
--No és un dels mags més famosos? Doncs que faci aparèixer un cotxe a la seva disposició.
--Ja ho ha fet, ha dit vull un taxi per aquí a mitja hora i flash! En Llibert ha aparegut i el portarà, vols més màgia. I la propina que segurament et donarà què?
--Amb vosté no es pot dialogar, sempre surt amb la seva. En Llibert marxa remugant com sempre que li manen una cosa que no és del seu agrad.
Ja al parguing de l'hotel s'esgarrifa quan veu el maletot, en segons aprecia que no cap al maleter, no li queda altre remei que posar-la dalt de la baca.
En Bernat al veure-li la cara s´afanya a dir.
--No pateixis, és voluminosa però no pesa, el que passa és que hi ha els estris de la màgia i els barrets no es poden xafar, han d´anar ben posats.
--No pateigi, de totes maneres tinc força, però millor si no pesa. El xicot carrega el maletot dalt la baca i la subjecta fortament amb els ganxos.
El trànsit acusa la vaga de taxis i els carrers es troben atepeïts de turismes, un pas i parada, un altre pas i tornem a parar. El pensament de Llibert comença a fantasejar amb el que li dirà a la Mercè el divendres, el seu dia de festa, li agrada molt la noia però tem dir-li alguna cosa, té por de perdre la xicota abans tenir-la.
En Bernat s'està posant nerviós, l´aeroport encara el veu lluny i els minuts passan. En una de les aturades el cotxe queda prop d´un quiosc de diaris i li diu al Llibert.
--Nano, baixo a comprar el diari, així em distrauré una mica i no pensaré en el rellotge.
En Llibert com un autómata assenteix amb el cap, amb el soroll dels clàxons i els seus pensaments ni se n´entera de la baixada del senyor Bernat.
--"Ja era hora" . De cop sembla que els cotxes hagin volat i el trànsit es torna fluït, en Llibert posa la primera, la segona, la tercera i en marxa.
--Ja hi som!--Prop de l´aeroport mira pel mirall retrovisó i... Ostres! I el senyor Bernat? Fa una frenada al lateral de la carretera, baixa del cotxe i... Ha desaparegut! És mag però no crec que arribi fins a tan. De cop es recorda que ha baixat a comprar el diari, es posa les mans al cap-"em mataran, tan el senyor Bernat com l´Eduard, em mataran!".
Rumia que fer, de cop pensa que segurament com no era massa lluny de l´hotel , haurà fet marxa enrere i el portaran en algun altre cotxe, per tan és millor arribar fins a l´aeroport i esperar-lo allà.
Els quince minuts que s´ha estat esperant el Llibert li han semblat una eternitat, per fí veu apareixer la cara del senyor Bernat.
--Però que no hi toques nano? En què estaves pensat desgraciat! Si perdo l´avió no arribo a la gala de Ginebra, ni ha per matar-te.
--Perdoni senyor Bernat, no sé el que m´ha passat, no m´he recordat que vosté havia baixat del cotxe, ho sento molt, de veritat ho sento molt. Ja li porto la maleta fins a l´embarcament.
En Bernat es mira el rellotge i pensa que encara li falten vint minuts per embarcar i en veure la cara del xicot fins i tot li fa gràcia encara que no ho demostra.
--Saps? He estat a punt de convertir-te en un conill.
