HOTEL ONADA (11)
Són les dotze del matí, l´Eduard darrera el taulell de recepció va repassant les seves coses. La cafeteria es mig buida, falta mitja hora per que comencin les Jornades "Com ensenyar al pacient a medicar-se". Només tres taules estan ocupades, en una d´elles tot llegint el diari i fent glopets, de tan en tan, d´un refresc de toronja, s´hi troba el doctor Casimiro Fosc, oftalmòleg. No s´adona que se li acosta poc a poc, com per donar-li una sorpresa, el doctor Just Saurina, uròleg.
--Quina sorpresa, Casimiro-diu tot allargant-li la mà.
--Caramb Just, tu també aquí, per les Jornades? Clar-contesta l´altre amb senyal de sorpresa i satisfacció a la vegada.
--Doncs sí, tenia uns dies lliures i me´ls he agafat i penso que sempre s´ha aprent alguna cosa nova, encara que el motiu és vell i difícil de sol.lució.
--Sí, jo també penso el mateix, quan ja no et necessita un malalt en vé un altre de nou i torna a començar, si són grans els costa d´assimilar els noms i els horaris-comenta tot assentant-se al seu costat.
--Él que per nosaltres és normal i diari per a ells és nou, desconegut i a més sota la pressió de la malaltia.
--Sí, és comprensible el problema.
El camarer s´ha acosta i pregunta.
--Vol alguna cosa?
--Una aigua, natural, sisplau.
--Això és el que receptes als teus malalts? No? Aigua clara que fa pixera. Ja,ja,ja.
--No riguis tant que als teus també els hi hauries de receptar, tota la vida s´ha dit que l´aigua aclara la vista-li contesta una mica picat.
--No t´enfadis- fa un glop de toronjada-saps que em va passar l´altre dia?
El Just Saurina s´acosta com per sentir-lo millor-sóc tot orelles.
--Doncs mira, ahir m´entra una visita i quan li pregunto que li passa veig que es descorda els pantalons i comença a baixar-se´ls.
--Sorprès jo, ràpidament li pregunto però, que, què fa.
En Just Saurina l´escolta interessat i somrient.
--L´home també sorprès davant la meva pregunta em contesta.
--Però vosté no és el doctor CULISTA?
Es veu que quan va demanar hora va dir que la volia pel doctor "culista", ón ell tenia el mal, el que no sabia el senyor és que tenia de demanar pel proctòleg o més vulgarment dit el metge de les "morenes", i li van donar pel que ells van entendre, per l´oculista.
--I que li vas dir?
--El vaig enviar altre vegada al metge de família amb una nota dient "Este ojo no procede".
--Ja,ja,ja. Jo crec que tots en tenim alguna per explicar.
--La meva especialitat són els ulls però la teva...
--A mí un dia me´n va venir un dient-me tot espantat que segurament l´hauria d´operar de "prostituta". Jo no vaig poder remètre´l a ningú sinó simplement després de visitar-lo li vaig aclarir que era la próstata el seu problema.
Un timbre avisa que les portes del saló s´han obert. Després de pagar la consumició els dos amics s´aixequen i es dirigeixen cap a les jornades.
--Llibert, Avui ja et pots posar malalt, tenim seixanta i cinc metges allà dins. L´Eduard està satisfet, un fet així dóna nom a l´hotel, de reüll es mira un dels programes de sobre el taulell.
Jornades:
COM ENSENYAR AL PACIENT A MEDICAR-SE
