Tema:

President de les  Festes de Primavera  ----- Pere Portabella

   Un dia tot prenent un cafè em vaig trobar  amb Josep Ferrer, i m’explicava que estava preparant Les Festes de Primavera del poble.  Palafrugell,  celebra molt les seves festivitats lúdiques; garoinades, carnavals, Festa  Major... i clar ja el vaig comprometre a fer una xerradeta i al cap d’uns dies ja hi erem.

 

         Tot parlant amb Josep Ferrer i Parals, natural de Regencós i resident a Palafrugell. President de les Festes de Primavera del mateix poble.

         --Des de quant fa que ocupeu aquest càrrec ?

         --Deu fer  uns sis anys. Però que hi estic posat dintre ja en farà uns vint.

         --Com va ser la vostra entrada a l’equip ?

         --Jo, com he dit abans ja feia  temps que era dins el grup i quan l’anterior president, que hi portava molts anys, va dir que volia descansar, m’ho varen  oferir a mi, i em va semblar que la marxa de les Festes necessitava una persona amb experiència, i ho vaig acceptar.

         --Hi han feines que qualsevol les pot desenvolupar, en aquesta no tothom és vàlid. Què creieu que es necessita per portar-la a terme ?

         --Simplement un bon equip al darrere com el que jo tinc. La majoria gent veterana i la novella amb moltes ganes de treballar.

         --De quin tipus de persones està format l’equip ; professionals o amateurs ?

         --Professionals en aquesta tasca ningú, ho som en altres quefers o feines, Però en el moment de muntar les Festes som uns afeccionats amb ganes de que el poble i la gent que ens ve a veure  s’ho passin bé.

         --Les idees són pròpies o deliberades ?

          --Com os diré... Hi ha una estructura muntada i cada any s’intenta fer un petit retoc, mirant el que pugui agradar a la gent. Tot l’any en una reunió setmanal, es mira d’anar buscant una sèrie d’actes correctes, festius i simpàtics.

         --Què pesen més les gratificacions personals o bé els problemes ?

         --Són dos sistemes de pes diferents ; l’un només el gaudeixes un moment i els altres són el sacrifici de moltes hores de lluita i que saps que sempre hi trobaràs algú descontent. Però mirant-ho per un altre cantó penso que el que ens critiquin  també se’n pot treure alguna cosa positiva.

         --Com valoreu les últimes Festes ?

         --Les Festes, malgrat el desafortunat accident de la Pepi Vega, tots els actes que s’havien celebrat  van ser un èxit amb qualitat i participació de la gent. El Carrousel dintre de fer-se fora del seu dia tradicional també estem contents de la participació del poble.

         --A rel de què van originar-se aquestes Festes ?

         --Va ser degut a la prohibició, en la postguerra,  per part del governador civil de celebrar-ne els Carnestoltes o Ball de màscares. Se’ns va vedar. Aleshores la Junta del Fraternal i el seu equip varen decidir canviar-li la jaqueta a la Festa. A partir d’aquell temps  van passar a dir-se Festes de Primavera .

         --Des de que es van començar a celebrar es deuen d’haver complert unes expectatives. Creieu que estan complertes o encara hi ha una fita ?

         --Va començar  suplint els carnavals i hem acabat sent una de les Festes més lluïdes de Catalunya.

         --En vistes a les pròximes Festes, quins objectius teniu en projecte ?

         --Nosaltres sempre ens marquem no baixar ni la qualitat ni la participació del poble, ni tampoc les novetats que les modes portin i que el grup sigui capaç de dur a terme.

         --Tot això comporta moltes hores fora de casa. Què hi diu la parella ?

         --L’Aurora, la meva dona, en vint anys ja hi està acostumada i tant l’Helena com la Isabel, les meves filles, hi estan involucrades des de petites. Als tres anys ja sortien a les carrosses.  L’Helena, actualment és una de les peces importants a l’hora de treballar per elles.

         --Amb quines economies compteu ?

         --Comptem amb un recolzament importantissim de l’ajuntament i amb el treball de tot l’equip buscant subvencions de totes les entitats i les cases comercials. No simplement de Palafrugell sinó també de les rodalies i el recolzament dels socis. En aquests moments podem presumir de ser l’entitat que tenim més socis de tot el poble i quasi  de tot Catalunya.

         --Al llarg d’aquests anys deveu comptar amb algunes anècdotes . Ens en podríeu explicar alguna per al nostres lectors del Baix Empordà ?

         --Doncs sí, una vegada ens varem despistar i no vem avisar al xofer que havia de portar la carrossa de la reina. Amb una barca el vem tenir d’anar a cercar a les illes Formigues que estava pescant. També un any quant en Joan Manuel Serrat s’estava per les rodalies de Begur, el vem haver d’anar buscant-lo de masia en masia,  camp a través, sense saber on localitzar-lo. I un altre la Isabel Pantoja ens havia de cantar a les deu de la nit i a la una de la matinada no sabíem que fer per aguantar a la gent. Per fi va  arribar, però la seva mare ens va exigir el pago abans de cantar i en metàl·lic.

         No hi ha com viure moltes coses per tenir-ne moltes per explicar.

Pere Portabella 

Acabo de dinar al Mas Pou, a Palau-sator, i en girar a la carretera dirección Pals recordo que un dia vaig quedar amb Pere Portabella que aniria a veure’l a la masia o més ben dit El Mas Ventós i cap allà m’hi encamino, ja fa massa dies que ho vam parlar.

Una noia em respon que m’esperi mentre va a preguntar si em pot rebre, no m’haig d’esperar torna ràpida i em fa passar a la pallissa, ens saludem i m’ofereix una cadira davant seu i començo a plasmar els seus records.

 Tot parlant,senzillament, amb Pere Portabella i Ràfols, natural de Figueres, resident a Barcelona i estiuejant a Palau-sator.

--Què significa per vos el Baix Empordà ?

--El Baix Empordà està immers en un paisatge que respon a la meva sensibilitat, fa que m’hi trobi bé i per això hi vinc.

--És recent aquesta percepció o ja bé de temps ?.

--No, no és recent, deu fer uns trenta-dos anys, amb motiu de la compra per part dels meus pares del Mas Ventós, i la seva posterior restauració.

--Quin és el vostre primer record, la vostra primera impressió ?

--El bosc, les alzines, alguna d’elles centenària i sens dubte el mas. L’arquitectura és típicament catalana, aviat  m’hi vaig trobar bé.

--I el vostre racó predilecte ?

--La pallissa, on s’hi guardaven els carruatges.  Potser el que m’agrada més d´ella, el que la fa fer ser un racó plaent i agradable, és l’alçada, té uns quinze metres tots ells de pedra, és l’original. Sí, per mí, és un espai molt gratificant.

--Sempre heu estat a Palau-sator ?

-- Els meus pares vivien aquí i nosaltres a Llofriu, però sempre hi hem estat molt vinculats, hi veníem molt al Mas Ventós de Pantaleu.

--Pantaleu, què significa aquest nom ?

--Hem intentat esbrinar-ho. Ja fa molts anys el meu pare va intentar buscar l’arrel, però és tan antic que no va  poder  trobar l’origen.

--Quan sou a Barcelona penseu amb Palau-Sator ?

--Fonamentalment sóc urbà, i quan vinc aquí, per mí, és un sedant, i  a la vegada  em permet reunir-me tranquil·lament amb amics i familiars..

--Quan neix el típic”Suquet Portabella”?

--A l’estiu següent a la mort de Franco, va ser una manera d’ocupar espais de llibertat, disposava d’un temps que abans tenia molt ocupat. Durant vint anys els he fet a Llofriu però, des de fa un any jo ocupo el mas i a partir d’ara es faran a Palau-sator.

--En entrar al mas he vist, a part d´un bosc molt ben cuidat, una gran alzina, que  a més de gegantina és extraordinària, identifica la masia?

--Aquesta alzina és centenària i emblemàtica, té molts admiradors. Tal com he dit abans n’hi han de més grans al bosc però aquesta emmarca el mas, ja que es troba enclavada dins del jardí.

--Els vostres fills com se senten aquí al mas ?

--Doncs, el meu pare falta i la meva mare és molt gran per poder venir. Els meus fills viatgen molt, però sempre que poden fan una escapada i venen, és un lloc per poder reunir-se la família i ho penso conservar. Ens agrada estar junts.

--I les vostres amistats què en pensen tant del mas com de l’entorn ?

--És un mas acollidor per a tothom i agrada molt el paisatge del Baix Empordà. Ara fa poc acaben de marxar uns amics de Madrid que han passat aquí uns dies, hem recorregut els poblets medievals de la comarca i després Peralada, allà hem pogut gaudir veient  la Flauta Màgica de Mozart. Han marxat meravellats. Mostrant les belleses de les nostres comarques és una gran manera de fer país.

Assenteixo la seva explicació, m’acomiado, però en marxar torno a donar una ullada a la gran alzina, reconec que m’ha impactat.