Tema: Carles Sentís --- Carter de Pals
Som tanta gent enamorats de l´empordà...Tan si val els nascuts a la comarca com els seus simpatitzants i em vé a la memòria una persona que ha fet moltes coses per Calella, la va descobrir als 20 anys, i d´això ja en fa uns quants, em refereixo a Carles Sentís que un dia em vaig trobar a cal Batlle, a Les Voltes de Calella i sense adonar-me´n i aprofitant-me de la seva cordialitat ja estava preguntant-li.
Calella va conèixer a Carles Sentís o bé Carles Sentís va descobrir Calell?
--No, jo vaig descobrir Calella.
M´explica que és natural de Barcelona i en la infància l´àvia, als estius se l´emportava a Riudoms ( Priorat), aquest fet li va permètrer tenir contacte amb la naturalesa, altres tipus de paisatge i que l´Empordà el va conèixer a partir d´un parent que era notari a La Bisbal, ell li va portar, aleshores tenia uns 20 anys i rapidament se´n va enamorar.
-- En casar-me amb la meva senyora vem llogar una casa al Canadell, era un lloc tipicament pescador i vem començar a anar-hi com a estiuejants.
--Ja avui per vosté Calella és lloc d´estiueg o bé segona residència?
--Segona residència, en una casa feta, nova, encara que amb estil de masia pels anys 58.
--Perquè Calella i no Palamós, Torruella…
Segueix comentant-me que Calella era un poble petit i podia anar a cal Batlle amb els amics. Em sonriu…i recorda que mossén Rafel va comprar el rellotge del campanar en contra de la gent, els pescadors no necessitaven saber l´hora i les campanes va costar de que si acostumessin la gent sentirles tocar, els molestaven les campanades.
--Què el va impulsar a apuntar-se a l´Associació d´amics de Calella, en les seus començaments?
--De fet ja existia, jo ho vaig fer-ho perquè les Associacions són signe de prosperitat i calella s´ho merexia; els rètols del carrer fets en ceràmica, neteja de platges, exposicions culturals…
--Abans del boom turístic vosté ja conexia l´Empordà?
--Sí, i tan. Però pels anys 32, 33, 34 o sigui abans de la guerra civil ja es feien viatges des de Barcelona a Palamós, anar i tornar, per mitjà de l´Agència de viatges Catalonia, els anomenaven Viatges blaus. També de l´aeroport del Prat en Canudas feia petits vols amb un avió, d´aquells que el cos sortia mig fora. Jo el vaig fer, invitat per ell mateix i… aquell vol si feia efecte, sobre tot si un pensa en l´època, ja es volava turisticament per sobre l´Empordà.
--Com definiria els canvis d´avui en dia?
--Fatal! La gent s´ha desenvolupat; cotxes,motos… Aquestes últimes ho desgracien tot.
--De Calella quin seria el seu racó predilecte?
--Jo diria que les vistes de Calella anant a Llafranch o bé cap a l´altre costat el Golfet.
--Què borraria del mapa?
--La Colina del sol, és terrible, fins i tot es veu des del mar. El port de Llafranch també va ser un error molt gran, s´hauria d´haver fet més dins del mar. Van tallar tot l´encant de la badia, la van mutilar.
És interessant la conversa i ara es deriva cap a Cap Roig, m´informa que es va firmar un acord amb Caixa de Girona per mantenir-hi els jardins, que fos un lloc de natura i cultura, a canvi ella es comprometia a ajudar economicament per acabar el castell i evitar que es trossejés el lloc. També m´explica que la Musclera, prop de Tamatiu es va salvar per uns anglesos que tenen un castell a Escòcia, per tan ara tampoc no es pot trossejar.
No podia faltar el tema de les havaneres i quan surt la pregunta em respon.
--Hi havia un grup de pescadors que quan no podian sortir a mar cantaven, en altres llocs també es feia però no com a Calella. Aquelles cantades d´havaneres tan pròpies del poble, junt al cremat, van anar desapareixent per donar pas a un fet, l´èxit d´elles mateixes, el resultat any rere any va ser tan notable i lluït que amb la importància que van agafar es tingué de demanar ajuda a l´ajuntament, que ell se´n responsabilitzés perquè ja la seguretat de les persones s´escapava al simple fet d´organitzar unes cantades. Avui ja està catalogada com a Festa Cultural Catalana.
El sol pica fort i tots dos decidim deixar-ho per avui i anar-no-se´n cap a la nostra casa respectivament.
Carter de Pals
Me’n vaig cap a casa, a Pals falta gent. Tot travessant el poble veig al Pere Geli, el carter del poble, es coneix el nom i cognoms de tota la gent i d’on viuen, el número el pis, quina memoria perquè de pas també el d’algun turiste dels que han arraigat al poble. En veure’m amb somriu, m’hi acosto i pregunto.
--Quants anys hi porteu en l´ofici?
--Quince de fixe i tres o quatre d´eventual, per mi és una feina quasi familiar.
--Doncs es podria dir que en sóu una saga?
--Jo crec que sí. El meu avi ja ho era després de la guerra i ho va desempeyar fins que li va arribar la jubilació. El meu pare també, amb el qual jo hi vareig coincidir un temps i la Mari, la meva dona també ho és, doncs sí crec que en som una saga de carters.
--Creieu que pot arribar a desaparéixer aquest ofici amb la modernització tal com ha passat amb els; serenos, vigilants, bastés...
--No! Aquest no pot desaparéixer mai, poden canviar-se els sistemes però esfumar-se, no!
--Els apartats de correus, internet, fax...Quin podria ser el pitjor adversari?
--Poder internet, de cara al futur, en quan a la resta ja formen part de la nostra tasca, ja hi estem immersos.
--En el dia a dia de la feina quin és el vostre recorregut?
--Actualment em bellugo per set pobles que abarquen tres municipis: Gualta, Llabià, Fontanilles, Palau-Sator, Sant Feliu de Boada, Sant Julià de Boada, FontClara i per últim tota la zona industrial que comprén la carretera Pals- Torroella.
--És obligatori repartir a diari o bé si plou es fa l´endemà?
--No, No! És obligatori fer-ho a diari, tant si plou com si neva, fins i tot si bufa la Tramuntana, i a vegades és la que ens entrebanca més, al meu pare fins i tot el va fer caure de la moto. Aquí pels anys..., bé crec que era pels voltants del 94 vem patir unes greus inundacions que em van privar de repartir durant tres dies i el primer que ho varéig poder fer va ser donant una gran volta.
--És dóna el cas d´adreces inexistents?
--Poques però sí n´hi ha algun cas.
--Aleshores que se´n fa d´elles?
--Es guarden un temps a l´oficina per si el remitent les vol recuperar. Aquestes cartes s´anomenen material d´arxiu.
--Avui en dia estem sotmesos a rebrer una gran quantitat de propagandes que bloqueigen les bústies, com a professionals creieu que interfereix en la correspondència sèria?
Aquest és un tema de l´empresa, nosaltres com a carters hem de repartir primer les cartes i després els impresos. La sol.lució no està al nostre abast.
--Alguna vegada us heu trobat en algun cas especial?
--Sí, en més d´un, per exemple entregar un telegrama només amb el nom i el poble de Pals. La senyora no se´n sabia avenir i en preguntar-me com ho havia trobat li vaig respondre que preguntant a l´un i a l´altre. També algun cop he portat telegrames amb males noves i davant de la desesperació del destinatari he intentat mitigar el dolor en aquell moment. Semble una feina mecànica però és personal en cada porta.
--Amb el creixement turístic, per exemple en les urbanitzacions, qui són els responsables d´oferir un bon servei, els ajuntaments o bé correus?
--Sobre el tema postal l´obligació és correus i telègrafs, però això si l´ajuntament no ho posa en marxa adequadament nosaltres no en sabrem l´existència oficialment, encara que visualment ho veiem.
--Si els carrers de com per exemple Platja de Pals no tenen nom com es poden fer arribar les notificacions dels impostos?
--Aquest és un problema molt seriós per a tothom i jo no sóc la persona adequada per contestar-lo oficialment, però com a pinzellada, també, puc explicar que les notificacions arriben per número de parcel.la, la llum i l´aigua igualment per aquest sistema, per tant es trtacta que el carter s´aprengui de memèrria les parcel.les i per exemple la número 2045 té al costat la 235, com he dit abans és qüestió de memòria i els turistes i els transportistes que s´espabilin. Comprenc el problema de la gent que ja ha fixat la residència definitiva en aquest lloc.
--Alguna anècdota per als nostres lectors del Baix Empordà?
--Doncs sí, hem parlat de temps actúals però jo recordo al meu pare sentir explicar amb quins mitjans ho feia el meu avi. Es desplaçava de Pals a Torrent a l´encreuement on passava el tren petit, recollia el correu i amb una “aca” i una tartana anava per feina, amb temps real unes quatre o cinc hores i el meu pare tal i com es veu en la fotografia, repartia amb una Guzzi, en temps real de quatre o cinc hores va passar a una hora i en comptes del tren petit ja ho recollia de la Sarfa i jo avui en dia tot i tenin un mitjà de desplaçament mot més ràpid amb l´augment de la població he tingut d´ampliar l´horari i no parlem d´époques d´el.lecions, aleshores és per tornar-se boig.
Com sempre que parlo amb els baix empordanesos l’estona ha valgut la pena. Pregunto si porta alguna cosa per a mi, em mou el cap negativament, li torno el somriure i marxo.
