El Baix Empordà ja fa 15 anys. (XVI)

Tema:

Creu Roja. -----Infermera rural 

Sóc a Palafrugell, pujant pel carrer ample a la porta del local de la Creu Roja hi veig a la Lluïsa Capella, n´és la Presidenta-Delegada, i com no tinc pressa aparco el Micra i la vaig a saludar. El local és nou, fa poc que si han instal.lat i m´agradaria saber com funciona en un lloc com aquest en que hi ha tants turistes i que a vegades les ambulàncies les veus anar i venir cap a l´hospital de Palamós.

Ens saludem i em fa passar I a la vegada m´ofereix una cadira junt a la que s´ha sentat ella.

--Lluïsa, com van ser els postres inicis a la Creu Roja?

--Arrel d´una proposta feta per la Carme  Taulé, en que ella per circunstàncies familiars ho deixava.

--Quines tasques os estan encomanades?

--La Creu Roja avui en dia s´està transformant, aquest canvi és necessari perquè la gent la identifica amb ambulàncies. D´aquí uns anys aquests serveis seran mínims per l´Entitat, perquè segurament ho portaran empreses privades. S´ha plantejat el canvi de cara als Serveis Socials, que cada dia faran més falta, un nexe Institució-persona. En aquests moments ja em posat les primeres pedres en aquests afers.

Em comenta que abarquen moltes feines dins dels serveis socials; trasllats de gent discapacitada, de centres, residències, servei de cátering, gent sola, sense recursos, hospital de dia, trasllats al dentista, Rx, ortopèdies…, anar a moure gent als domicilis, acompanyament de gent gran a excursions, festes, vellesa… Tot aquest ampli ventall de necessitats socials intentem paliar. Después la cobertura de platja de juny a setembre a l´àrea d´acció de Palafrugell, Llafranch, Calella, Pals i Begur amb les seves platges de Sa Riera i Aigua Blava. El transport sanitari, accidents de trànsit i laborals, catàstrofes, esdeveniments desgraciats i urgents imprevistos…Ja veig que la llista es amplíssima i sobre la dificultat de trobar gent desinteresada em respon.

--És dificultós de trobar-la, moltissim, però el personal que trobes te´ns pots refiar. Tenim voluntaris des  dels setze anys fins la setentena, i per un igual en relació dels sexes, no es fan distincions de cap mena, ni tan sols pels càrrecs.

Sobre si la gent agraeix el que es fa em diu que a Palafrugell no es detecta cap desagraïment pel que s´està fent i a mi la feina que faig, la faig a gust i no espero reconeixements, sinó no hi seria.

--Quina tasca us ha portat més satisfacció personal?

--A nivell de Serveis Socials, el somriure d´una persona gran o bé d´un discapacitat.

M´acomiado d´ella i pujo al Micra. La conversa amb la Lluïsa Capella m´ha fet pensar, des del coche, mentre no arranco em miro a la gent que  va pel carrer i m´adono que n´hi ha molta de gran que camina amb dificultats, d´altres que si portessin una companyi ho farien amb més seguretat. Crec que la Creu Roja tal com diu ella té una gran fita al davant.

Com sempre, tot anant amb el Micra, que em va acompanyant en els meus passejos, estic recapacitant en la conversa que he mantingut amb la Lluïsa Capella i veig que la salud és una cosa efímera, la podem perdre en qualsevol moment, per sort tenim gent que socialment está preparada per atendre´ns si aquest cas es dóna i una d´elles en aquestes contrades és la infermera rural. En conec una que treballa a Forallac. Fa dies que no vaig per aquells vilatges des d´ón encara es pot contemplar nombrosos forns de calç, testimonis curiosos d´una indústria tradicional que havia ocupat anys enrere  un gran nombre de persones. i com aquell que va de visita cap allà m´encamino. Espero tenir sort i trobar-la.

Tinc sort, la trobo dalt del cotxe a punt de marxar, però diu que em pot dedicar una estoneta,la que em farà falta per assabentar-me de coses d´aquests poblets, perquè Forallac està voltada de petits poblets que conformen la zona.

La Mª Àngels Erdozain és natural de Pamplona però porta temps vivint a Palafrugell.

Asseguda al seu costat dins del cotxe d´ella sé que porta més de deu anys d´infermera. I que troba que és una feina que li agrada molt , que a part de ser-ho com a tal la deixa realitzar com a persona.

Va treballar a l´Hospital de Palamós en les seccions de; ginecologia i pediatria que és ón va començar a tenir contacte amb la comarca, després supervisora general per les nits. L´oprtunitat de poder entrar a Atenció Primaria, la seva il.lusió, va fer que deixés l´hospital i es traslladés aLa Bisbal, dos anys com infermera a l´ambulatori i ara ja en fa uns quants que treballa d´infermera rural.

--Mª Àngels, quina diferència hi ha entre infermera “ciutadana” i infermera rural?

--L´atenció professional és la mateixa per part d´infermeria, el que passa que mentre al poble el familiar trasl.lada al malalt i pot oferir-li la seva companyia el rural per la seva dispersió geogràfica té molt més lluny el consultori, el que suposa molta més demanda d´atenció domicil.liaria, la infermera rural no pot atendre la mateixa quantitat de malalts perquè només el desplaçament ja comporta el doble o triple de temps, això si no et perds buscant la masia.

Ella treballa, em diu, a Forallac, té una zona molt àmplia que comporta: Peratallada, Canapost, Sant Climent de Peralta, Sta, Susana, Fitó, Vullpellac i dijous també Rupià.

--Què t´atrau més d´aquest ambient i què menys ?

--Com que estàs molt posada a les llars veus a la gent en el seu ambient i ells et reben amb molta estima, això ja és molt gratificant, i estableixes una relació familiar, a vegades fins i tot no sembla de treball, tot i que potser t´hi dediques emocionalment molt més que dins dels pobles. Com a negatiu les sorpreses del cos humà pot donar en moments determinats. És dóna el cas que una persona a la que portes temps atenent es mor, aleshores et dónes compte de la ingratitut d´una part del treball.

M´explica que des de la reforma sanitària a A.P. (Atenció Primària) tenen molts més serveis a La Bisbal i en el propi domicil.li; analítica, cures, E.C.G., control de pressions sanguínees, control de malalties cròniques, odontologia, pediatria, atenció a la dona… Amb la transferència de pacients no cal anar a Girona per les especialitats, ara poden ser atesos, la majoria, a l´Hospital de Palamós.

Veig amb positiu que amb la reforma sanitària s´hi ha guanyat, ja que em continua dient que els consultoris mèdics eren vells, bastant pobress, ara a Vullpellac fa uns anys que s´han reformat completament i també a Fonteta, i s´hi treballa amb condicions molt més agradables i escaients a la profesió. Amb els vells l´humitat feia malvé molt de material, ara el tenim en condicions adequades.

--Ma. Àngels Tramuntana o aire condicionat.

--Tramuntana, però intento protegir-me d´ella quan bufa fort.

Es mira el rellotge i diu no poder-me dedicar més temps. Els malalts esperen. Ens acomiadem i continuo passejant, poquet a poquet sense presses intentant recordar el poc que sé dels paratges que trobo. Em trobo a la vall d´en Jonquet, on la tradició explica que hi havia bandolers i lladregots de camí, després em trobo a poca distància Fitor, on es poden contemplar importants monuments megalítics, algun d´ells importants per les seves  dimensions considerables, que ens recorden  la vida en el territori d´una cultura  molt anterior a la nostra era.

 

 

 

One Response to "El Baix Empordà ja fa 15 anys. (XVI)"

  • J V Ros
    3 agosto, 2013 - 19:38

    Feliçitats per els relats que fas, que orgollos estaria el teu pare i jo

Escriu un comentari