Temes:
--Concurs de gossos d'Atura.
Porto alguns dies sense les meves sortides, però avui es presenta un dia clar, diàfan, lluminós..., d´aquells que encara que no en tinguis ganes et fan sortir de casa, que t´inviten a barrejar-te amb tot el que et trobes, o sigui deixar-te portar per tot el que ell ens mostra; un raig de sol damunt d´unes roselles, una brufolada a les alzines que les fa gronxar, la remor que aquestes desencadenen, uns núvols d´aquells de cotó fluix enmarcats en un cel blau...
. No hi ha cap problema per asseure’s en alguna de petita i quedar-s´hi embadocat. Cada onada és diferent, això sí, és millor anar-hi un dia que hi hagi mala maror, l´abstracció és més gran, però també el rellotge corre més depressa, els minuts passen en comptes dels segons, si hi ha compromisos després val més deixar-ho i descobrir-ho en un dia lliure, perquè clar, a més et gires i et trobes amb les illes Medes... No m’hi expandeixo avui perquè he quedat amb en Jordi Muxach, per prendre unes notes, el pastor famós que surt a l´estiu per la televisió amb la seva gosseta Coloma. De les illes ja en parlarem quan pujem amb l´ultralleuger; des de dalt, la visió és més minuciosa.
De tornada, i abans d´arribar a Torroella, giro cap a casa del Jordi, al mas Muxach. Em reb junt amb la seva dona, molt amablement, i només pujar per unes escales i ja em trobo amb un munt de copes i trofeus.
Per televisió he vist, en diverses ocasions, un concurs de sincronització, enteniment i habilitat entre pastor i gos d´atura i el ramat d’ovelles, en què només amb la veu o xiulet de l´amo els gossos han d´aturar o recollir l´ovella perduda i fer entrar un ramat dins d´un corralet tancat amb una sola entrada. El tema és atraient i li pregunto per la protagonista.
--De protagonistes en tinc dues, la campiona és la Coloma, però també hi ha la Sit; els anys passen i no puc quedar-me amb una de sola.
M´interesso per saber si les ha ensinistrat per als concursos o bé és que és la seva feina i em diu que de gossos en té més, jo ja els he vist en arribar, però que el que és bo el preparen per als concursos. Ja fa vint-i-cinc anys que hi participa i és concient que els gossos viuen menys que les persones.
--Creieu que l´animal capta que fa alguna cosa per al seu amo?
--Si no en fos conscient, no ho portarien a cap; a més a més els encanta de fer-ho. Els gossos, els dies de concurs ho coneixen perfectament; qui en tingui em donarà la raó.
--És veritat que els gossos d´atura són capaços de prendre iniciatives?
--Sí, ells ja estan acostumats a la rutina i la tenen ben apresa, però, per exemple si s´hi barreja una ovella forastera, la reconeixen, la diferencien, la poden mossegar o vigilar-la contínuament, sense que li ho mani l´amo. La Coloma si li dic, “falta una ovella!”, ella marxa a buscar-la, entén el que li he dit i no la deixarà marxar fins que jo arribi.
El tema és absorbent, i en voler saber si tots els gossos són capaços de fer el mateix em diu que no, que els gossos d´atura, els pastors en general, són ideals per aquesta feina. N´hi ha diverses races; el gos d´atura català, el border collie, el pastor alemany... Sí, els gossos pastors alemanys, m’aclareix, també són d´atura encara que pel seu volum es fan servir per altres feines. Són ideals per guardar vaques.
M´assabento que aquests concursos van en augment, diu que s´han posat de moda, suposo que gràcies a les transmissions de TV3, i que tenen molta acceptació entre el públic.
--De quins llocs provenen els participants?
--De Catalunya, País Basc i França. Andorra, sense participar-hi, també n´organitza de concursos; per cert, són els únics que es fa en plena muntanya. El paratge és preciós, i ratlla els dos mil metres.
--Costa molt d´ensinistrar un gos?
--Sí, costa, és una feina que no es pot fer amb cap mètode. Cada gos té el seu caràcter i cada amo les seves particularitats. Hi ha amos que només poden tenir un tipus de gos, pel seu caràcter, i d´altres que poden gaudir de diferents races.
En parlar de gossos pregunto pels que són agressius, els que ataquen les persones, i em respon que el problema no és dels gossos, el problema és de les persones. Per tenir un gos diu que s´ha de ser molt responsable i molta gent no saben el que es fan. Són ells qui transmeten la seva agresivitat als animals, ja que un gos, per dolent que sigui, no mossega mai una criatura sense motiu; si ho fan és perquè han estat maltractats i els han fet tornar agresius, per les conveniències dels seus amos. Un gos diu que és el reflex de qui el cuida, pren les característiques de l´amo, normalment no són bèsties intel·ligents sinó mediocres.
--Em podries aclarir aquest punt?
--Un gos intel·ligent costa més temps d’ensinistrar, assimila molt totes les coses, i el que ell no creu que hagi de fer no ho fa de bones a primeres; en canvi, en l´aprenentatge d’un de mediocre li ensenyen a atacar i res més. Tots els gossos tenen l´instint de defensar el que creuen que és seu i el del seu amo. Això és natural, però aquests no defensen, ataquen!
En preguntar-li com comença un concurs, somrient em diu que amb un bon esmorzar per al pastor, perquè tingui força per cridar... ja, ja, ja.
--Es fa un sorteig de l´hora d´actuació, el concurs consta de dues proves i de tres subproves, la primera de les quals és eliminatòria.
Consisteix a manar el gos per tot un camí de banderoles, i durant el recorregut el jurat ordena aturar el gos dues vegades. Seguidament ha de recollir el ramat que està situat en un punt determinat del prat i l’ha de conduir davant del pastor, el qual es troba dins d´un cercle marcat, a terra, amb guix. Si les ovelles han entrat i estan parades dins la rutlla, el jurat dóna ordre que el gos intenti passar el ramat per un dels portells situats als costats la rodona central. Aquesta prova és eliminatòria i passen a la prova final els gossos que tenen més puntuació.
Durant les dues proves el pastor no es pot moure del lloc marcat. A continuació es fa el sorteig per a l´última prova, que consisteix a manar el gos que vagi a buscar directament el ramat el qual ha d´intentar fer entrar al corral central. Un cop aconseguit això, quan totes estan dins, les n’ha de treure. Les dues proves s’han de realitzar en un temps estipulat.
Per fi, després, i si hi ha hagut sort, només cal anar a recollir el premi.
Em fixo que, a més dels trofeus, la paret és plena de boniques fotos, del Jordi i de les seves estimades “amigues”.
L´acomiadament em costa, m´hi trobo bé. Per la finestra veig un ramat de bens que els gossos van conduint cap a uns corrals, miro si hi veig la Coloma o la Sit, però n’hi ha diversos i no ho aconsegueixo.
